Rodrigo Rato, Dominique Strauss-Kahn i Christine Lagarde. Heus ací tres personatges que d’una manera o altra han estat involucrtas en afers poc o gens clars, per no dir bruts. Em pregunto si per ocupar el càrrec de Director General del Fons Monetari Internacional, s’ha de tenir un curriculum de semblants caracteristiques, perquè no deixa de ser curiós el denominador comú: haver comés irregularitats en ocupar càrrecs públics de responsabilitat.

I què dir de la gestió de Jean-Claude Jucker, actual President de la Comissió Europea, quan era Ministre de Finances de Luxemburg.

Doncs com se suposa que deia Groucho Marx: Más madera!, ara resulta que des del Gobierno, seguint una tradició (que ve de lluny) de premiar la adhesión inquebrantable, proposa a l’exministre José Manuel Soria com a candidat per ocupar el càrrec de Director Executiu del Banc Mundial. Fantàstic i alliçonador!

Ara que el nou curs és a prop de començar i en el marc del desplegament de la LOMCE, estaria bé substituir conceptes educatius com esforç, sacrifici i responsabilitat per desvergonyment, incompetència i cinisme. Al cap i a la fi és l’únic que es necessita per progressar en la societat que vivim segons els referents que ens envolten.

I com va escriure Plutarc a “Vides paral·leles”: “No n´hi ha prou amb que la dona del Cèsar sigui honesta, a més, ho ha de semblar”

4/9/2016

Publicada a El Periódico amb el títol “Soria, un altre exemple d’irregularitat premiada” el 6/9/2016