Un dels elements que caracteritza la societat catalana és l’associacionisme. És evident que si la nostra cultura ha aconseguit mantenir-se i arribar a adquirir el nivell de qualitat que té, malgrat tota mena d’obstacles al llarg dels segles, és precisament per la capacitat de crear associacions de tot tipus. Arreu del territori podem trobar exemples plausibles d’entitats que a base d’iniciativa, esforç, constància, altruisme i filantropia, fan possible materialitzar activitats gràcies a la dedicació d’unes persones que consideren el fet cultural com un bé essencial per a la ciutadania.

Actualment, però, la tendència és professionalitzar en detriment del voluntariat. No és discutible el fet de voler regularitzar qualsevol tipus d’activitat però, en qualsevol cas, sempre des d’una perspectiva de racionalitat. Així doncs, ens trobem davant de normatives absurdes l’objectiu de les quals sembla que s’orienti a burocratitzar i entorpir el funcionament de les entitats que, no s’ha d’oblidar, promouen i gestionen activitats sense afany de lucre i en benefici de la societat.

La situació actual es pot representar perfectament mitjançant l’equació:

IVA cultural (21%) + Normativa legal = Desmantellament del teixit associatiu

És això el què es pretén?

16/5/2016

Publicada a El Periódico el 22/5/2016