Des dels seus inicis la nostra escola va tenir inquietuds teatrals. A la pròpia aula o bé aprofitant qualsevol festivitat, sempre hi havia la persona disposada a preparar algun muntatge.

Recordo un professor de llengua, castellana en aquells temps, utilitzant el teatre com a eina de treball, com a recurs didàctic mitjançant el qual i d’una manera sistemàtica es fomentava el desenvolupament progressiu i eficaç de l’expressió oral de forma atractiva, lúdica i motivadora.

Recordo també altres experiències… L’època de les activitats extraescolars en què es feia teatre i al final del curs s’oferia una representació. Entremig i de refiló, alguna incursió en el món del musical també, en “play-bac” naturalment. Quina llàstima no tenir-ho tot enregistrat …! La videoteca seria considerable.

Als anys vuitanta i després als noranta, “Els Pastorets” amb gent des de nou a divuit anys. El muntatge escènic dels Jocs Florals com a introducció de la festa, creat a partir de les propostes d’uns alumnes cada vegada més motivats. I així vàrem arribar a la celebració dels vint-i-cinc anys. Obra, “La Baldirona”. Crec sincerament que amb “La Baldirona” es va iniciar un període de producció teatral molt important, tant pel que fa a les obres representades com per la quantitat i varietat de persones que hi van participar, hi participen i espero que també hi participaran en properes ocasions. “Els analfabets”, “Souper -Tango”, “Tafalitats”, “La feréstega domada” i “Gent d’ara” per celebrar el trentè aniversari.

I és precisament aquí quan ens vàrem plantejar la possibilitat de formar companyia amb tot el que això significa. La Companyia de teatre Daina-Isard, l’objectiu de la qual és continuar fent teatre en base als principis que responen a la nostra manera de pensar:

• Ens agrada fer teatre
• Entenem el teatre com un “divertimento”, com una activitat formativa i com exercici de responsabilitat compartida
• Volem integrar, és a dir, estem oberts a tothom, ja formi part de l’escola o no
• No som partidaris d’intervenir en cap mena de competició
• Ens motiva l’agradable risc de donar alternatives i descobrir “talents”
• Considerem que tothom que hi participa pot tenir alguna cosa a dir. Som receptius
• No ens agraden els protagonismes individuals. Som un col.lectiu compromès en qual cadascú desenvolupa la seva tasca
• Valorem l’autocrítica i l’acceptació de les limitacions personals
• Ens mou un esperit de superació
• Tenim tendència a “complicar-nos la vida” perquè creiem en la “Teoria de l’equilibri”

Març de 2001