Les matemàtiques han tingut i tenen “mala premsa”, la idea que són complicades ve de lluny i certament resulta difícil contrarestar aquest concepte tan extès però que en el fons no deixa de ser un tòpic.

Hi ha qui pensa que només les ments privilegiades estan en disposició de fer raonaments matemàtics i en part és cert, però si es fa referència al coneixement matemàtic bàsic (ensenyament obligatori) el plantejament és diferent.

Penso que en el marc d’uns paràmetres de normalitat pel què fa a la capacitat, unes pautes metodològiques adequades possibiliten un desenvolupament matemàtic eficaç i progressiu. No sense dificultats naturalment, perquè és evident que cal treballar, és imprescindible manifestar una actitud positiva i sobretot estar en disposició de fer l’esforç mental de pensar.

La metodologia que proposo, d’acord amb les competències bàsiques, s’orienta a què l’alumnat “raoni allò que fa i valori la feina ben feta”.

Les línies d’actuació són:

• Partir dels coneixements previs. Els coneixements previs són els fonaments sobre els quals s’edifica l’edifici matemàtic, la base que sustenta el procés d’aprenentatge, i de la seva solidesa, en depèn la formació en aquest àmbit. Es tracta de construir el coneixement.
• Provocar la necessitat de revisar tot allò que ja s´ha treballat. La revisió i la consulta per sistema refresquen els coneixements i contribueixen a la visió de conjunt, aspecte aquest molt important pel que fa a les matemàtiques.
• Buscar interrelacions per tal d’adquirir recursos i desmuntar la idea que “fer matemàtiques” és treballar conceptes i procediments inconnexos. Aquest plantejament respon als criteris de programació vertical i transversal amb l’objectiu de poder realitzar activitats per projectes, contribueix a la visió de conjunt i facilita el desenvolupament de la formació en aquest camp.
• Incorporar tècniques, procediments i estratègies en sentit ampli. Cal habituar-se a considerar normal el fet de disposar de quantes més eines de treball millor. No és bo autolimitar-se.
• Treballar els aspectes formals. La presentació acurada tendeix a fomentar el “gust per la feina ben feta”, no es tracta per tant de fer per fer, ben al contrari, l’objectiu és conformar un estil, una manera de treballar que repercuteixi en totes les àrees d’aprenentatge.
• Incidir en l’organització del material. L’organització en general i la del material en particular, faciliten la feina i fa que el temps s’aprofiti molt més. Es tracta doncs d’optimitzar la dedicació.
• Treballar les actituds. Desenvolupar les actituds positives contribueix a un millor aprofitament en tots els aspectes i a incorporar com a “valor” personal el concepte d’actitud.
• Donar llibertat d’acció dins d’unes pautes d’actuació. El procés de maduració ha d’incloure la capacitat de tenir iniciatives i de saber triar. Es tracta que l’alumnat no s’habitui a ser guiat de forma permanent. A l’haver de decidir de “motu propi” es pot encertar o no, però és evident que dels errors també se n’aprèn.
• Fomentar el sentit analític i crític. Analitzar comporta haver de reflexionar i no precipitar-se. Sovint es cometen errors per voler anar depressa, si s’és analític i a l’hora crític començant per un mateix, molts problemes deixen de ser-ho.
• Utilitzar exemples i models de la realitat pròxima. Raonar des de la proximitat fa que una situació sigui més comprensible. Tot allò que pot resultar familiar ajuda i facilita el procés d’anàlisi per tal de decidir les estratègies més adients.
• Potenciar la lectura comprensiva pel que fa a la interpretació de la informació. S’ha d’entendre que la lectura comprensiva és la base per poder assimilar la informació que es presenta, per tant, el binomi lectura – matemàtiques té sentit i cal que es fomenti. El primer pas per resoldre un problema és llegir l’enunciat les vegades que sigui necessari.
• Tenir cura del vocabulari emprat. En qualsevol situació de la vida quotidiana és important expressar-se correctament. Pel que fa a les matemàtiques, donat que els sinònims gairebé no existeixen és bàsic emprar el vocabulari adient per tal d’evitar confusions i interpretacions errònies.
• Presentar la teoria com quelcom necessari per a poder entendre els conceptes. La idea tradicional sobre la teoria s’ha de desmitificar. No es tracta de saber per saber sinó d’assimilar racionalment els conceptes que permetran desenvolupar els procediments.
• Evitar la memorització de la teoria. La teoria s’ha de saber però no de memòria. Si realment s’ha assimilat, l’alumnat ha de ser capaç d’explicar allò que es demana de la forma més concreta possible però amb sentit. L’expressió oral i escrita així com el vocabulari hi juguen un paper molt important.
• Practicar el càlcul mental.El càlcul mental, considerat d’una altra època per determinats sectors, afavoreix l’agilitat mental, el factor numèric i evita la dependència tecnològica de forma desmesurada.
• Usar la calculadora però evitar-ne la dependència. Es bo usar els mitjans tecnològics però sense convertir-se en “esclau”. Cal fer-ne un us selectiu en funció dels moments, situacions i necessitats.
• Aplicar les noves tecnologies. Utilitzar les noves tecnologies com a complement en la formació matemàtica possibilita nous horitzons i enriqueix el procés d’aprenentatge.
• Fer que l’alumnat s’impliqui i perseveri. Cal que l’alumnat entengui que l’objectiu és “arribar a … no la velocitat amb la qual s’hi arriba”. Tothom té unes capacitats que pot desenvolupar, tot és qüestió de posar-s’hi seriosament amb esforç, sacrifici i responsabilitat.

Per acabar, un missatge que va molt més enllà de l’aprenentatge de les matemàtiques:

“La progressió a través de l’estudi, el treball i la dedicació comporta arribar a un grau considerable de satisfacció personal”.

Març de 2010