Catalunya és un país de voluntariat, tant és així que la filantropia i l’altruisme es fan presents en l’ampli ventall d’entitats que hom pot trobar arreu del territori. És un fenomen que ve de lluny, que emana d’una mentalitat i que configura un tarannà.

En relació a la pandèmia que ens assola i pel que fa a tota l’escala laboral del sector sanitari, és evident que no es pot demanar, i molt menys exigir, que actuï en clau de voluntariat. Es tracta de professionals que, paral·lelament a una competència incontestable, cada dia posen de manifest uns comportaments més que encomiables malgrat les limitacions i mancances, de tot tipus, que estan patint.

Reclamo millors condicions de treball i sous dignes per a un sector que està en primera línia des de fa molts mesos i al qual se li ha d’agrair, no només amb paraules, la tasca que està desenvolupant. També per al personal de les residències geriàtriques que, amb una implicació més que admirable, està sent clau en l’atenció d’un sector de suma fragilitat.

En els darrers anys ens estem perdent en dialèctiques estèrils que no porten enlloc, el que convé és menys xerrameca i més acció, sobretot per part de la ”fauna” que s’ho mira des de la barrera amb l’atenció posada, únicament, en les enquestes electorals.

20/1/2021

Publicada a EL PERIÓDICO amb el títol “Menys xerrameca i més acció: calen millors condicions de treball i sous dignes per al sector sanitari i de les residències” el 26/1/2021