És de domini públic que temes com la jubilació i les pensions són recurrents, però també, que només se’n parla en funció de determinades circumstàncies… I ves per on, són notícia o deixen de ser-ho segons bufa el vent. Heus aquí un misteri propi del programa Cuarto milenio.

Que es polemitzi sobre un tema tan sensible no és cap novetat, molt menys quan, periòdicament, es tracta de pregonar que el sistema és insostenible i que cal retallar prestacions i allargar els temps de vida laboral. Heus aquí la solució que plantegen els gurus experts en la redistribució… aliena.

Em vaig jubilar el 2014 i, després d’haver cotitzat al màxim durant 43 anys, se’m va aplicar el topall establert per llei. Així doncs, considero que no se m’està fent cap regal, perquè el que rebo, m’ho he guanyat amb escreix. I com jo, imagino que moltes altres persones. A l’Estat no li hem d’agrair res, només faltaria! És obvi que no fa altra cosa que gestionar el retorn de les nostres aportacions durant anys, aportacions que tot i haver tributat puntualment, es considera que han de ser contributives.

El sistema de pensions en general, serà sostenible des del moment en què les quotes i els períodes de cotització es basin en criteris racionals per a tothom d’acord amb la seva realitat en matèria laboral. Mentre els conceptes a partir dels quals es calculen siguin discriminatoris, és evident que el sistema es mantindrà descompensat, possiblement inviable, però no per manca de recursos. No és difícil d’entendre, oi? Sobra retòrica i falta decència.

1/1/2021

Publicada a EL PERIÓDICO amb el títol “En el tema de la jubiliació i pensions sobre retòrica i falta decència” el 7/1/2021