La Covid-19, ha provocat que s’acabessin de destapar “les vergonyes” d’Espanya, és a dir, els greus problemes enquistats i els que han anat sorgint al llarg d’aquests mesos, perquè no hi ha dia en què no aflori algun assumpte tèrbol. Pel que fa a la quantitat i varietat de casos, les hemeroteques són prou explícites.

El panorama és el següent: 1) Llevat de comptades i honroses excepcions, polítics impresentables de dretes i d’esquerres -si és que actualment hi ha alguna diferència- preocupats únicament per copar càrrecs que reportin beneficis immediats o de futur (portes giratòries). 2) Un poder judicial que està completament polaritzat cap a posicions conservadores d’allò més ranci. 3) Una monarquia que ha abdicat del paper que li marca la Constitució. 4) Pel que fa al govern de torn, tot sembla indicar que balla al ritme dels poders fàctics, entre els quals destaquen determinats mitjans de comunicació indecents.

Davant d’aquest caos institucional a tots nivells, és impossible que el país pugui avançar; en qualsevol cas, només és operatiu per a la munió de vividors del sistema. La gent de bé, amb independència de la seva ideologia, està farta de tanta indignitat. En definitiva, d’una presa de pèl ancestral, planificada, sistemàtica i permanent.

“El Estado es nuestro enemigo. Un Estado sin limitaciones es el peor enemigo del hombre; por eso tenemos que luchar, para limitar los poderes del Estado.” Enrique Tierno Galván (1918-1986)

Això ho deia un socialista que, per la seva trajectòria, hauria de ser un referent.

1/10/2020

Publicada a EL PERIÓDICO amb el títol “La Covid-19 ha destapat el caos institucional” el 5/10/2020