La moderació i la desmesura són dos conceptes completament oposats. Amb independència d’aquest antagonisme i atès que no es tracta de magnituds, no poden tenir altra consideració que la d’accions qualitatives impossibles de mesurar i per tant, inquantificables. Així doncs, quins són el límits de la moderació i de la desmesura?

He llegit que el PP vol recuperar la moderació, és a dir, la mesura. Amb aquest objectiu, Pablo Casado -personatge patètic per excel·lència- possiblement influenciat o pressionat pels “paladins de la moderació” del seu entorn més proper, ha decidit defenestrar la marquesa com a conseqüència de la seva desmesura. No serà que veu en ella una rival ambiciosa que començava a fer-li ombra desmesuradament?

Revisant hemeroteques i gravacions, hom pot observar com des de sempre, tant des del poder com des de l’oposició, “el tot s’hi val” és consubstancial a la formació política blava; l’històric de l’extensa galeria de “paladins de la desmesura” en dóna fe. Tanmateix i malgrat la nul·la credibilitat, no deixa de ser encomiable que un partit amb aquest tarannà i tradició, vulgui reorientar la seva acció política en base a la moderació. Els fets ho diran… En qualsevol cas: “Res amb excés, tot amb mesura”  (Solón, 640-560 a C)

18/8/2020

Publicada a EL PERIÓDICO el 20/8/2020