“Era en desembre i en desembre serà”

Aquesta frase, buida tal vegada, pels qui desconeixen el fet popular i cultural que es manifesta en les representacions de “Els Pastorets”, va ser el motiu de reflexió que em va impulsar a posar en escena, una vegada més, aquesta obra tan nostra.

Però res no hagués estat possible sense la col.laboració d’una colla de gent jove, que des del primer moment, es va mostrar entusiasmada amb el projecte. Quan es parla de manca de responsabilitat, de que no hi ha formalitat, de que el jovent no es vol comprometre … , voldria des d’aquí, transmetre el meu agraïment a tots aquells i aquelles que, després de moltes hores de dedicació, van contribuir a tirar endevant un projecte comú, a crear un ambient, a assolir un objectiu: fer “Els Pastorets”. Ha estat una satisfacció treballar amb vosaltres!

Encoratjo a qui ha “tastat l’escenari” a continuar. Fer teatre paga  la pena. El teatre és una activitat creativa, el teatre permet desenvolupar possibilitats que tal vegada un ignorava, el teatre fomenta les relacions a nivell de grup i la corresponsabilitat, el teatre forma … , el teatre educa.

Gener de 1993