Fa un cert temps, mentre parlava d’un projecte, se´m va demanar quina opinió tenia sobre “la salut” del teatre a Olesa. La pregunta em va sorprendre, no me l’esperava.
He de confessar que la meva resposta immediata no va ser massa explícita. Vaig dir que depenia del concepte que es tingués de salut però que de totes maneres, la meva percepció m’obligava a manifestar que el teatre a Olesa gaudia de força bona salut.
Alguns dies després, tot reflexionant sobre el tema, em vaig plantejar les següents qüestions:
- Sempre s´ha dit que Olesa té un potencial teatral molt important. S’explota aquesta capacitat?
- La gent que es diu “de teatre”, s’implica seriosament en projectes ?
- Es busquen nous reptes ?
- A nivell d’afeccionats, persisteix la idea de categories ?
- Els clans, són positius ?
- Es viu de records ?
- Es compta amb els joves ?
- I amb els no tan joves ?
- S’és crític en el bon sentit de la paraula o simplement es critica ?
- S’opina amb coneixement de causa ?
- S’entén el concepte “autocrítica” ?
- S’és conscient de les pròpies limitacions ?
- Hi ha humilitat ?
- Es creu en els “mites” locals ?
- S’és capaç de renunciar a “protagonismes” ?
- Es valora l’esforç col.lectiu ?
- Es té clar que formar part d’un col.lectiu requereix disciplina i repecte a la tasca comuna?
- Quin concepte es té de responsabilitat ?
- Els pressupostos han de ser racionals ?
- Es creu en la dignitat de l’espectacle ?
- El públic, mereix un respecte?
…
Aquestes i moltes altres ben segur que podrien ser motiu de debat i de polèmica, però en absolut pretenc tal cosa. La meva intenció és simplement promoure qualsevol tipus de reflexió personal per respondre a la pregunta que se´m va fer. El teatre a Olesa, gaudeix de bona salut?
Març de 1999