Tinc ganes de que SS.MM els Reis Mags d’Orient retornin als seus països d’origen i s’acabi la “tortura mental, visual i auditiva” que suposa haver de patir el bombardeig publicitari, cada vegada més avançat a les festes nadalenques, de les més diverses marques de colònies, perfums i productes de bellesa en general. És evident que vivim en temps de fragàncies. En qualsevol cas, he de dir que aquesta tendència publicitària -tant per la forma com pel fons- evidencia fins on pot arribar el grau d’estupidesa de determinats sectors de la espècie humana en ple segle XXI.

D’altra banda, en l’àmbit polític i al marge de qualsevol “glamour”, només cal fer un seguiment exhaustiu de les “negociacions” vers la formació de govern espanyol i del “fangar” que les envolta, a tots els nivells, per adonar-se que també vivim en temps de pestilències, perquè la pudor endèmica que es desprèn de tot plegat és insuportable. Més estupidesa.

I enmig de tanta fragància i de tanta pestilència, Catalunya. Francament, he de confessar que, per si encara algú ho dubtava, enguany una cosa s’ha fet palesa definitivament: la incapacitat o, pitjor encara, la manca de voluntat per a caminar junts envers l’objectiu comú; dissortadament, una nova exhibició “d’estupidesa a la catalana” que portarà conseqüències.

2/1/2020

Publicada a EL PERIÓDICO amb el títol “Nadal, temps d’estupidesa comercial i política” el 4/1/2020