El desembre de 2012, José Ignacio Wert -ministro de Educació, Cultura y Deporte- expressava la necessitat de “castellanitzar” l’alumnat català amb l’objectiu de preservar la llengua de Cervantes que, segons ell, a Catalunya estava en greu perill. Res més lluny de la realitat, però la polèmica estava servida.

A finals de 2019, el mateix personatge, diu que “no hi ha cap estudi rigorós que demostri els efectes negatius de la immersió”. I per arribar a aquesta conclusió ha trigat set anys? M’agradaria saber com s’ha produït aquesta “conversió”, perquè segons es diu, la de Saulo de Tarso va ser més ràpida.

Com a professional de l’educació -enguany jubilat- amb més de quatre dècades en exercici, sempre he mantingut que la problemàtica lingüística creada ha estat una estratègia política per aconseguir vots mitjançant  la provocació i  l’enfrontament al voltant d’un tema tan sensible com és la llengua. Afirmo rotundament que ni a les aules ni als patis mai hi ha hagut conflicte; en conseqüència, qualsevol que afirmi el contrari, o bé desconeix la realitat o  menteix intencionadament.

Sobre el fet de mentir, el PP i molt especialment C’s haurien de donar moltes explicacions i assumir responsabilitats, perquè les seves proclames en aquesta matèria no han fet altra cosa que intentar dinamitar la cohesió social per pur interès partidista.

2/12/2019 

Publicada a EL PERIÓDICO amb el títol “El qüestionament del català a les aules, una estratègia política per guanyar vots” el 4/12/2019 i a EL PUNT AVUI el 14/12/2019