Arran de les intervencions en campanya electoral i de les declaracions posteriors a la publicació dels resultats, però molt especialment per la simpatia que sento per aquest personatge, nociu per excel·lència, no em puc estar de dedicar-li un text en clau de metàfora, canviant el femení original pel masculí.

“Pobre Rivera! […] De què et valdrà el viure d’ara ple d’impuresa i pecat, quan et trobis cara a car davant de l’eternitat? […] L’avui, demà serà ahir. I del teu ahir de vici n’hauràs de donar raó quan et cridin a judici […] Però van passant els dies i la teva fi vindrà, i tot tu una desferra, sense un amor pur i dolç, retornaràs a la terra fet cendra i fet pols. Tots aquells que et volten ara, tots desapareixeran quan veuran la teva cara que es va marcint i arrugant. Pobre Rivera! Quina llàstima que em fas! Estàs endimoniat i quan tu parles no ets tu. Dintre teu hi ha la niada de set fills de Beelzebú que et turmenta i et domina.”

La patacada a tot allò que representa i en especial a la seva supèrbia, és la conseqüència de les actituds i comportaments exhibits des de l’infaust dia en el qual va aparèixer, en boles, a l’escena política.

Senyor Carlos Alberto Rivera: de bell antuvi, les meves sinceres felicitacions. I a partir d’ara: compris un bosc i perdi’s, i si amb el bosc no en té prou, compri’s un latifundi. Desapareixent del panorama polític, probablement també en boles i acompanyat per la colla d’aduladors i aduladores que l’envolten, ben segur que l’aire es purificarà.

En qualsevol cas, votants de C’s (fins ara): “Què voleu que us pugui dir si no teniu ulls per veure ni orelles per sentir?”

 Ambdós fragments són de La Passió d’Olesa de Montserrat.

11/11/2019

Publicada a EL PERIÓDICO amb el títol “La gran patacada d’Albert Rivera” el 12/11/2019