Segons declaracions del ministre de l’Interior en funcions s’està investigant qui hi al darrere del Tsunami Democràtic. Òbviament, si la investigació es fa amb l’objectivitat que va permetre construir el relat a partir del qual s’ha basat la sentència, podem estar tranquils.

S’ha plantejat el senyor ministre la possibilitat que al darrere del tsunami hi hagi en Mahatma Gandhi? I no precisament en persona perquè, com els hi va passar a altres líders de la seva òrbita, va ser assassinat el 1948 per un fanàtic.

En qualsevol cas, vista la capacitat inventiva i l’habilitat per escriure relats, no fóra res estrany que s’afirmés -documentalment- haver-lo vist donant consignes mitjançant algun tipus d’aplicació digital de nova generació.

Des d’una òptica racional, se m’acut que la única possibilitat d’intervenció -per part del gran líder hindú- es fonamenta en alguna de les moltes reflexions que ens va llegar en tant que pacifista:

1) “No hi ha camí vers la pau, la pau és el camí”. 2) “La força no ve de la capacitat física, ve d’una voluntat indomable”. 3) “La violència és la por als ideals dels demés”. 4) “La meva vida és el meu missatge”. 5) “Suposo que el lideratge alguna vegada va significar musculatura, però avui significa comportar-se bé amb la gent”.

Al segle XXI, algú amb dos dits de seny s’atreviria a jutjar-lo i empresonar-lo pel seu pensament i per les seves accions? Ben segur que no. O potser sí?

15/10/2019

Publicada a EL PUNT AVUI el 19/10/2019