El dia 25, al Ple del Parlament, en escoltar el seu discurs, vaig experimentar una sensació de fàstic i repugnància alhora. Confio en que el més aviat possible, la gent de bé d’aquest país -sigui independentista o no- s’adoni del què vostè i el seu partit representen: la indecència en estat pur. En política, com en altres àmbits de la vida, no tot s’hi val i els comportaments ètics són imprescindibles.

La seva exposició va ser una salmodia farcida de demagògia populista de baix nivell, amb un to i unes formes que van sobrepassar, amb escreix, els límits del que s’entén per mala educació. Digna successora de la “señora montapollos”, es va poder copsar perfectament el segell distintiu de la mateixa escola de declamació.

Tanmateix, el clímax de la seva lamentable actuació va tenir lloc al mostrar una fotografia de l’atemptat de Vic de l’any 1991 fent una comparativa -sense cap mena d’escrúpol- entre l’independentisme i el terrorisme, donant a entendre que són exactament el mateix. I per acabar-ho d’adobar no podia faltar la referència a la sang! L’endemà però, el dia 26, va tenir el cinisme de negar-ho argumentant (és un dir) el que és injustificable i que tothom havia pogut escoltar el dia abans.

Vostè i els seus existiran políticament mentre el seu habitat natural sigui la “femta”. Fora d’aquest “ecosistema, pestilent i putrefacte”,  no tenen futur i és per la por a perdre protagonisme i poltrones que busquen la confrontació de forma permanent a base de fomentar l’odi per tots els mitjans possibles. El país i la ciutadania “se’ls en foten”.

27/9/2019