És indubtable que els catalans tenim virtuts contrastades, però també que patim un defecte: el caïnisme. En aquest sentit, voldria posar en consideració tres frases que corresponen a tres èpoques i a tres espais geogràfics ben diferents: 1) “Recorda que de la conducta de cadascú en depèn el destí de tots” (Alexandre el Gran, 356-323 a.C). 2) “Tots hem d’estar junts o segurament tots acabarem penjats per separat” (Benjamin Franklin, 1706-1790). 3) “La unitat, per ser real, ha de suportar la major de les tensions sense trencar-se” (Mahatma Gandhi, 1869-1948).

Al llarg de la història de Catalunya s’han donat infinitat de casos que demostren la incapacitat per adoptar posicions de caràcter unitari, l’exemple més recent el tenim en tot el què afecta al “Procés” i la trista realitat és que no hi ha forma humana de posicionar-se envers l’objectiu comú. Dissortadament, tornen a privar els interessos de partit. Una i altra vegada, i van…, la unitat mostrada per la ciutadania en cada convocatòria des del 2012, xoca sistemàticament amb les anomenades “estratègies” partidistes que, com sempre, només persegueixen acumular quota de poder a costa d’un electorat cada vegada més decebut en comprovar els tripijocs postelectorals.

Si realment es té sentit de país, és del tot imprescindible superar la desunió que impera en l’àmbit polític, perquè tot indica, i és evident, que la ciutadania ja n’està farta i que arribarà un moment que dirà prou. Tanmateix, algú pot pensar seriosament que unes noves eleccions clarificaran alguna cosa?

1/8/2019

Publicada  a EL PERIÓDICO  amb el títol “Caïnisme a la catalana: incapaços de posar-se d’acord envers l’objectiu comú” el 5/8/2019