En veure els tripijocs que s’han produït arran dels resultats de les eleccions municipals, penso que visc en un país que ben bé es podria dir Pactàndia, i no em puc estar de dir que conceptes com coherència, honestedat i dignitat, han estat menystinguts o ignorats per una gran part -per no dir la majoria- de la classe política en l’àmbit local. Vergonyós, trist i lamentable! Una vegada més, els vots s’han convertit en moneda de canvi d’un mercadeig l’objectiu del qual no és altra que aconseguir quotes de poder per empoltronir-se.

Arribats a aquest punt i vista la realitat, és obvi que les ideologies no tenen cap mena de consistència, motiu pel qual, els discursos en aquest sentit, no són altra cosa que un frau a la ciutadania, pensi com pensi. D’això se’n diu viure de la política sense cap mena d’escrúpol.

No seria d’estranyar que en propers comicis, l’abstenció o el vot en blanc, fossin protagonistes d’un sistema que no solament tolera, sinó que fomenta, pràctiques que malgrat ser llegítimes, van en contra de la més mínima decència i que suposen un desprestigi progressiu pels partits polítics que en fan us.

“Les conviccions polítiques són com la virginitat: una vegada s’han perdut, no tornen a recuperar-se.” (Francesc Pi i Margall, 1824-1901).

15/6/2019

Publicada a EL PERIÓDICO amb el títol “Penso que visc en un país que ben bé es podria dir Pactàndia” el 25/6/2019