Tot just assabentar-me de la possibilitat que Miquel Iceta sigui el nou president del Senat, m’ha vingut a la memòria Golfus de Roma,pel·lícula dirigida per Richard Lester el 1966. Basada en un musical homònim inspirat en les comèdies de Plaute, narrava la història de Pseudolus -personatge interpretat per l’actor Zero Mostel- un esclau murri i mentider.

Doncs sí, de murris i mentiders es tracta… Si Miquel Iceta arriba a presidir el Senat, tindrem una prova més, i van… de com es premien els serveis prestats al marge de qualsevol altra consideració. Perquè no es pot obviar que el personatge, al llarg de la seva “carrera política” -mai millor dit- no ha fet altra cosa que moure’s i créixer en un ecosistema polític que únicament posa en valor la fidelitat al partit.

Paradoxalment, en aquest país, qualsevol que tingui un nivell de formació acreditat i vulgui prosperar en el seu àmbit ha d’emigrar (“mobilitat exterior” segons Fátima Báñez, exministra de Treball del PP) a la recerca d’oportunitats.

Mentre els partits, entre d’altres qüestions, continuïn amb aquesta pràctica compensatòria amb total desvergonyiment, no tindran ni autoritat moral ni  credibilitat. Vista la realitat, el títol de la pel·lícula és: Golfus d’Hispania.

9/5/2019

Publicada a EL PUNT AVUI  l’11/5/2019