Al Partit Popular se li presenta un panorama davant del qual no li queda més remei que aparentar un estat de triunfalisme per amagar una realitat que ha creat mitjançant una una gestió que res té a veure amb els principis democràtics. A qui es vol enganyar? La seva situació actual els ha de preocupar, i molt, d’altra forma no es pot comprendre la quantitat de barbaritats que per boca dels seus dirigents apareixen dia darrera dia en els mitjans de comunicació. Amb la certesa de perdre el control dels tentacles del poder, malgrat la lectura interessada d’enquestes de dubtosa fiabilitat i la profunda desocupació de càrrecs que això els comportaria, al darrer “aquelarre”, les elits populars es devien conxorxar per tal d’iniciar una croada anti tot allò que no casa amb la seva ideologia i, transmetre d’aquesta manera un missatge de control i lideratge sense cap possibilitat de butlla ni d’indulgència. Unitat! … De destino en lo universal? Com a conseqüència de les deliberacions i de les consignes, ben segur que la productivitat d’els ideòlegs i estrategs al servei del partit augmenta a nivells de progressió geomètrica a la recerca de qualsevol tipus d’argument útil a la causa. No importa ni l’ètica ni l’honestedat, una vegada més s’imposa la menyspreable tàctica política del “tot s’hi val”. Ni ximples, ni enzes, ni necis. Aquesta manera de procedir, aquest estil, és una altra cosa que m’abstindré de qualificar.

10/4/2015

Publicada a El Periódico el 15/4/2015 i a La Vanguardia el 17/4/2015