Los Mismos van ser un trio (Elena, Antonio i Benjamín) musical originari de Castella-Lleó que va desenvolupar la seva activitat artística entre els anys 60 i 70. Un dels  seus èxits portava per títol Pon una cinta en el viejo roble i va ser un tema molt popular en aquells temps de “guateques”.

Curiosament i ves per on, la cinta esmentada era “groga”… Casualitat o premonició? Part de la lletra deia: “Si al final no puedo hallar, esa cinta amarilla en el lugar, me sentiré de nuevo en prisión y lloraré, con el autobús me iré, y te olvidaré, y te olvidaré […] Y por fin  el autobús llegó, más no sé qué sentí. Cien cintes en el roble vi”.

Segons sembla, es tractava d’anar a la recerca d’una cinta groga enrotllada en un roure (¿?) i en el cas de no aconseguir-ho, afloraria una sensació d’estar empresonat o empresonada, la qual cosa, provocaria ploranera i ganes de marxar en un bus fins a oblidar… Però al final resulta que el bus va arribar i, no una no, hi havia cent cintes!

És evident que si hom analitza el text en profunditat, arriba a la conclusió que desprèn un missatge subversiu motivat per les cent cintes de color groc enrotllades en el roure (¿?). Més clar, l’aigua! I és que el color groc ja ho té això, és un color pervers.

En un exercici de regressió temporal, no puc deixar d’imaginar-me C’s exigint prohibir la comercialització, reproducció, divulgació, promoció… etc. d’aquest tema musical i organitzant expedicions de neteja per tal de confiscar discs i cassets. I és que quan es tenen fixacions, en especial groguenques… Per cert, tot un detall, a la cançó -encara que de passada – es parla de respecte i de llibertat.

13/3/2019

Publicada a EL PERIÓDICO amb el títol “Pon una cinta en el viejo roble”: la subversió del groc” el 21/3/2019