D’ençà que pel TS ha començat la desfilada de testimonis, se’m plantegen “dubtes existencials” -en especial després d’haver escoltat les mentides d’Enric Millo- motiu pel qual plantejo una colla de qüestions com a reflexions en veu alta: 1) Mentir és negar l’evidència. 2) Jurar es posar a Déu per testimoni. 3) Mentir sota jurament és perjuri i el perjuri és delicte. 4) Si hom jura, se suposa que és creient i, per tant, compleix els Manaments; el vuitè diu: no diràs falsos testimonis ni mentiràs. 5)  Si hom no el compleix, peca. 6) Els pecats s’han de confessar i la confessió comporta penitència. 7) Pecar i no confessar-se va contra la consciència del creient. 8) Els no creients també tenen consciència. 9) La consciència no es pot deslligar de la dignitat.

Senyor Millo, sigui o no creient, està segur de tenir consciència? De dignitat, ja ni n’hi parlo.

6/3/2019

Publicada a EL PUNT AVUI el 12/3/2019