De les moltes versions cinematogràfiques que s’han fet de la famosa novel·la d’Alejandro Dumas, n’hi ha una d’especialment curiosa. Data de l’any 1942 i va encapçalar el repartiment -en el paper de d’Artagnan- el còmic mexicà Mario Moreno, més conegut com a Cantinflas.

El diumenge dia 10, a Madrid, els paladins defensors  de “los valores patrios”, en van voler rodar una nova versió, versió però distorsionada per la perversió de la proposta. Malgrat comptar amb suports inconfessables, a més de recursos i pressupost sense límits, el ressò mediàtic i el “glamour” dels vips que hi van participar, el nyap unionista passarà a la història.

Els actors principals, uns esperpèntics Porthos, Athos i Aramis (en versió ultra) van fracassar estrepitosament i la prova és que van evitar fer-se la fotografia de grup per a decepció dels seus fans. Per cert, no em va quedar clar qui va fer de Cantinflas… Monsieur Valls, tal vegada?

D’altra banda, no puc acabar sense fer referència al famós lema dels mosqueters “un per a tots i tots per a un”. Vull pensar que la ciutadania amb sentit crític, no es deixarà enganyar per una colla d’oportunistes arrogants i evitarà caure en un parany que té molt a veure amb el totalitarisme i res amb la democràcia.

“L’orgull d’aquells que no poden edificar és destruir” Alejandro Dumas (1802-1870).

11/2/2019