Després de la campanya permanent per escampar als quatre vents que els “presos polítics tindrien garantits tots els seus drets”, ara resulta que el Suprem està consternat per la vulneració d’aquests (drets) que s’està fent palesa. En absolut sorprès! Conegut el tarannà i els antecedents -en aquesta matèria- dels responsables del transport, custòdia i logística dels encausats, no podia esperar altra cosa; ans al contrari, s’han confirmat les meves percepcions i no deixo de preguntar-me com, des de les altes instàncies, es pot justificar aquest cúmul de despropòsits? Dissortadament arribo a la conclusió que tot plegat només té una resposta: humiliació i venjança.

És per això que, sense ànim d’ofendre, se m’acut l’expressió: “Qui mana a Can Ribot, la truja o el porc?”. Perquè si qui té la responsabilitat de fer complir la “legalitat” no ho fa, és que o bé negligeix de les seves responsabilitats, o bé no hi “pinta res”.

En qualsevol cas, una evidència més de la Marca Espanya… “E la nave va” (Federico Fellini, 1920-1993).

5/2/2019