Els seguidors del “messianisme” creuen cegament que qualsevol canvi en la dinàmica d’una societat, es deu a l’arribada d’un heroi al qual li correspon establir un nou ordre per tal d’aconseguir un món utòpic. Enguany, el “messianisme” es fa present en determinades posicions polítiques i, és evident que l’acció d’un d’aquests posicionaments, no persegueix altra cosa que recuperar una utopia enyorada por sectors nostàlgics de temps passats i recuperada per arribistes sense escrúpols. Ras i curt: “La unidad de destino en lo universal”

Al darrer “aplec” del PP, la reaparició estel·lar de José Mª Aznar -si és que mai va desaparèixer- qual heroi llegendari, n’és un exemple del tot fefaent; en qualsevol cas però, de “messies de via estreta”.

I què dir de Pablo Casado? La seva obsessió malaltissa per Catalunya és digna d’estudi i se m’acaba el llistat de paraules per qualificar el personatge. Els postulats que defensa –totalitaris i típics del nacionalisme espanyol més ranci-,  els pactes amb C’s i molt especialment els subscrits amb VOX el retraten. No obstant això, té el desvergonyiment i la indecència de presentar-se com a referent del centre-dreta amb un discurs de regeneració per a Espanya. Serà possible? Amb tot, penso que en el fons es tracta d’un pobre home amb ànsies de grandesa, d’un altre aspirant a “messies” sorgit del no res i que el temps situarà al lloc que veritablement li correspon, el no res.

21/1/2019

Publicada al diari ARA el 22/1/2019 i a EL PERIÓDICO amb el títol ” El messianisme de via estreta de Casado i Aznar” el 23/1/2018