Es defineix la felicitat com “l’estat de l’ànim plenament satisfet”. Els alts càrrecs de les administracions tenen un sous que vetllen per la seva felicitat … Als exalts càrrecs sel’s hi assignen noves responsabilitats per tal que la seva felicitat es mantingui i / o augmenti … A l’exministra de Sanitat, que després de la seva dimissió no era feliç, se li ha assignat un nou càrrec com a conseqüència de la seva eficiència, motiu pel qual, el sou que li correspon s’ha vist incrementat en 1000 euros mensuals … Cal estar satisfet o satisfeta. Els directius de bancs i caixes gaudeixen d’unes indemnitzacions directament proporcionals a la bondat de la seva gestió … Al món laboral passa exactament el mateix. La felicitat d’un futbolista d’elit sembla ser un factor determinant que provoca de forma automàtica la possibilitat de renovar i millorar les condicions d’un contracte molt abans de complir-se el termini acordat … Sembla ser que els contractes són temporals o a temps parcial. La precarietat laboral … i la mobilitat exterior … tenen com a objectiu fomentar la felicitat. El salari mínim interprofessional augmenta en un 0’5 % … i les pensions en un 0’25 % … En aquests casos no es té en compte el grau de felicitat ni el nivell de satisfacció. És evident la situació de privilegi!

“Treballa tot el dia, menja malament i plora sovint. Però és feliç perquè porta una vida intensa” , va escriure Llorenç de Villalonga, esciptor (1897 – 1980), escriptor i psiquiatra.

28/12/2014

Publicada a La Vanguardia l’1/1/2015