Duce, Führer i Caudillo, tres paraules de trist record pel que van significar, pel patiment que van ocasionar i per les posteriors conseqüències. Sens dubte van marcar una època nefasta i representen el mateix: totalitarisme.

Malgrat la maldat que van personificar, és inaudit que hi hagi negacionistes i, el que és pitjor, seguidors al segle XXI.

Amb el seu posicionament i darreres manifestacions, Albert Rivera, per a qui en tenia dubtes, s’ha acabat de posar en evidència. És el viu retrat del dictador que, cal tenir esperança, mai arribi a tenir la més mínima responsabilitat de govern.

A la seva proclama, només hi he trobat a faltar fer esment als Mossos (omissió casual o de sentiment?) malgrat en les seves salmòdies, no es cansa d’emprar les expressions: “como catalán” i “mi tierra”.

Si davant d’aquestes actuacions els seus votants passats, presents i potencialment futurs encara segueixen donant-li suport, és que Espanya (no només Catalunya) realment té un problema extremadament greu, perquè personatges d’aquest calat no aporten absolutament res de bo, llevat d’allò que no sigui en benefici propi.

Duce, Führer o Caudillo? … Probablement, ni això.

20/9/2018