Algunes persones obtenen la fama, altres la mereixen

Segons la mitologia grega les muses eren divinitats inspiradores de les arts. Filles de Zeus i de Mnemósine, n’hi havia nou: Cal·líope, Clio, Èrato, Euterpe, Melpòmene, Polímnia, Talia, Terpsícore i Urània. Euterpe era la musa de la música.

A Catalunya som afortunats per tenir un músic, en Carles Cases, que ha estat “tocat per les muses”; concretament per Euterpe. Només cal revisar la seva obra per adonar-se que es tracta d’un professional fora de sèrie que, ben segur, si hagués nascut en un altre país, gaudiria d’un reconeixement que aquí se li nega ves a saber per quins motius.

No és la primera vegada que denuncio aquest oblit, perquè considero un error imperdonable, per part dels programadors (públics i privats) obviar una figura de categoria indiscutible, tant en l’àmbit de la interpretació com en el de la composició. La qualitat de la seva extensa i variada producció marca diferències substancials, raó més que suficient per divulgar-la; fóra una bona contribució al foment de la cultura musical (que tant diu d’un país) i, al mateix temps, un acte de justícia envers la seva persona.

En qualsevol cas, he de dir que “fama” no és sinònim de “qualitat”, en molts casos hi té poc o res a veure. “Algunes persones obtenen la fama, altres la mereixen” (Doris Lessing, 1919-2013).

3/9/2018

Publicada a EL PERIÓDICO amb el títol “Carles Cases, un músic “tocat per les muses” el 6/9/2018