Tot i ser temps de vacances per excel·lència i potencialment de poca activitat, aquest mes d’agost, déu n’hi do…
1) Amb motiu dels atemptats del 17 d’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils, s’han organitzat uns actes en record de les víctimes. Malgrat haver demanat no fer-ne un ús polític, ja s’ha vist què ha passat: l’unionisme s’ha erigit en protagonista de just el contrari. 2) Per enèsima vegada, les accions violentes les han protagonitzat sectors espanyolistes. Inútil exigir que es prenguin mesures dràstiques per tallar aquestes actuacions, una altra cosa seria si l’autoria vingués de part de l’independentisme. 3) Garcia Albiol, en la seva línia habitual, ha aprofitat l’ocasió per provocar el President de la Generalitat. Si tenia alguna cosa a dir-li, ni era el lloc ni el moment i ho sap perfectament; però aquesta és la seva feina i per això cobra. Per cert, que un individu com ell parli de “formes” és tenir molta barra. 4) Pablo Casado continua fent declaracions de contingut democràtic per excel·lència. És evident que quan hom està en possessió d’un màster es nota. 5) Segons Inés Arrimadas, ni a Alemanya ni a França es xiula al rei: “Elemental mi querido Watson” (company d’aventures de Sherlock Holmes). Aquests països no tenen rei!!! 6) Els actes dels Lledoners han estat una demostració de civisme com no podia ser d’una altra manera. Això cou molt, en especial quan ho veu la resta del món. 7) Ernesto Ekaizer, periodista sempre ben informat, ha publicat un article sobre el funcionament del CGPJ. Cal agrair-li una aportació tan clarificadora. 8) El jutge Llarena està cridat a Bèlgica el dia 4 de setembre. La data és comprensible, es tracta de la convocatòria dels exàmens de recuperació. La qüestió és si s’hi presentarà i quina nota traurà. 9) La campanya dissenyada per retirar llaços grocs fa “tuf de clavegueram” i recorda la coneguda expressió: “La calle es mía” (Fraga Iribarne). 10) Jaime Peñafiel segueix entestat en mostrar l’afecte envers el Rei; la perseverança és realment és admirable. 11) Enric Millo fa dies que no ”piula”. Què li deu passar? El seu silenci és preocupant! 12) Es troben a faltar les assenyades orientacions de Miquel Iceta. Aquest buit pot portar conseqüències irreparables, el país necessita saber què pensa (un dia blanc, un dia negre) sobre la diversitat de temes latents… De moment res més. Bones vacances!
19/8/2018
Publicada a EL PERIÓDICO amb el títol “Els meus apunts estiuencs: L’unionisme es va erigir en protagonista el 17-A”