L’expressió llepaculs defineix a la perfecció una certa tipologia de personatges que han existit sempre, de fet és una manera de viure que comporta no tenir vergonya i haver d’hipotecar la dignitat.

Els llepaculs es poden classificar en ocasionals i vocacionals. La diferència entre els dos grups és que els ocasionals exerceixen temporalment en funció de la conjuntura, mentre que els vocacionals ho fan de forma permanent, més per interès que per fidelitat.

A la darrera legislatura del govern central, a Catalunya, la figura del llepaculs vocacional ha estat evident. Començant per la seva progressió dins del PPC, continuant per la seva “majordomia” i fins al seu cessament en el càrrec, com a conseqüència de la moció de censura, l’exemple és del tot clarificador i pot servir de referència a futurs aspirants que, per cert, tindrien assegurat un màster en la matèria.

Com en altres casos, és de suposar que, a falta d’ocupació lucrativa, per tal de poder subsistir en espera de temps millors -sobretot segons qui guanyi les primàries-, passarà a formar part de la “troupe” d’entrevistats i tertulians de baix nivell que patim. Seria bo que els medis no atorguessin protagonisme als paràsits de la democràcia. Dit això i confirmada la derrota de SSS, què farà ara senyor Millo? Tal vegada canviar d’orientació a la recerca d’un nou càrrec?

22/7/2018