Balances, mètodes i llengües

Davant la brillant idea del PPC de calcular les balances fiscals a nivell provincial i comarcal proposo que, amb l’objectiu d’incrementar la “transparència”, es calculin també les balances fiscals de: les poblacions, els barris, els carrers, les associacions de veïns, les entitas culturals, les esportives, les benèfiques, les filantròpiques … i les famílies. En el cas que la informació aflorada es consideri insuficient i persisteixi “l’opacitat”, es pot també fer un càlcul a nivell individual. Per cert, la mesura pot incloure animals de companyia i mascotes en general si això produeix un efecte clarificador. El mètode o mètodes de càlcul emprats han de respondre a normatives de caràcter internacional i els tècnics han d’estar al marge de qualsevol suspicàcia, evitant d’aquesta manera interpretacions subjectives, tendencioses o partidistes. Aconseguits i contrastats els resultats, es poden publicar perfectament en català i en castellà, donat que la ciutadania, en general, és perfectament capaç d’interpretar la informació que li arriba de forma bilingüe, llevat que algun il·lustre personatge del món de la política defensi el contrari des d’una perspectiva no precisament acadèmica. En aquest cas sempre es pot recórrer a algun tribunal que dictamini el percentatge lingüístic que ha de contemplar la documentació pertinent. Com a últim recurs, es pot emprar un sistema de traducció simultània o d’intèrpret per tal d’evitar conflictes i “fractures” socials.

8/2/2014