El qualificatiu més suau per referir-me a l’anomenada “manada”, denominació ofensiva pel Regne Animal, és degenerats; és per això que tractant-se de degenerats, la sentència dictada m’ha deixat estupefacte.

Ignoro si el problema rau en el Codi Penal o en la interpretació que se’n fa, el que sí tinc clar és que la judicatura s’hauria de replantejar en profunditat una revisió exhaustiva de com materialitza la seva funció, que és impartir justícia, perquè de sentències incomprensibles n’hi ha un tou, tantes com per tenir dubtes raonables sobre l’equitat del sistema. I si com  diu el senyor Ministre de Justícia, s’ha de reformar la Llei, que es faci amb caràcter d’urgència, talment com es fa quan convé als interessos del Poder Executiu. Estic fart de cinismes i d’hipocresies en aquesta i altres matèries!

Però tornem al cas que ens ocupa i ens hauria de preocupar: la sentència. El missatge que se’n desprèn és intolerable i inadmissible, perquè implícitament posa de manifest la impunitat total del “mascle ibèric” davant una dona. De fet, és una manera de dir “a por ellas” que les conseqüències són assumibles.

Una altra qüestió també preocupant és que dos dels protagonistes de tan brutal  salvatjada siguin membres de la Guardia Civil i de l’Exèrcit respectivament. Penso que per la seva condició d’autoritat, el delicte comès constitueix un agreujant al marge de qualsevol altre tipus de consideració.

I ja per acabar, voldria saber si els jutges del tribunal, i en especial qui ha emès el vot particular tenen  filles i, si és així, quina hagués estat la interpretació de la llei i la sentència posterior en el cas que la “manada” les hagués violat. Sí, he dit violat.

Al Talmud es pot llegir: “¡Ai de la generació els jutges de la qual mereixen ser jutjats!”

28/4/2018

Publicada al diari ARA el 4/5/2018