1 La “història” que es pretén escriure, com en èpoques pretèrites, no respon en absolut a la realitat, per tant, es tergiversa i es menteix intencionadament amb l’objectiu de crear un relat que incrementi la catalanofòbia. Les connivències establertes són indecents.

2 Malgrat les falsedats que s’escampen, la ciutadania de Catalunya persisteix en el civisme i el pacifisme a disgust d’aquells que voldrien el contrari; són els nostàlgics dels climes de confrontació.

3 El vocabulari bel·licista emprat és un instrument pervers que persegueix la provocació  per tal de justificar que hi ha violència, cosa totalment falsa. És palès que l’única violència prové de la ultradreta que, paradoxalment, campa amb total impunitat.

4 Les comparatives amb la situació d’Euskadi en temps d’ETA no tenen cap mena de fonament racional, és pura intoxicació, pretén crear un clima social que justifiqui l’aplicació de mesures repressives i il·legalitzacions a tort i a dret.

5 La persecució sistemàtica de càrrecs electes, persones i institucions de diversa índole és la conseqüència de no acceptar els resultats de les darreres eleccions, eleccions que es van convocar amb la seguretat que es guanyarien .

6 És escandalós que es faci referència contínua a la Constitució i el compliment de les lleis quan, de fet, es vulneren els drets i les llibertats fonamentals.

7 La ciutadania s’hauria d’adonar que l’oposició -de nom, que no de fets- és còmplice de l’aplicació del 155 i per tant, de les conseqüències que se’n deriven. Mentrestant, el PSOE ha d’afrontar l’escàndol dels ERO’s a Andalusia i C’s, que es ven com partit regeneracionista, no fa altra cosa que prendre posicions de sortida cara als propers comicis. Tot plegat és vomitiu.

8 L’èxit i el reconeixement internacional obtinguts pels Mossos arrel de l’atemptat de Barcelona del passat 17 d’agost, ni s’ha paït ni es pairà; això fa que s’emprenguin accions per tal de desprestigiar el cos tant com sigui possible. Curiosament, de l’imam de Ripoll ni se’n parla.

9 La dignitat amb que les famílies dels empresonats i exiliats, suporten llurs situacions personals   representen el tarannà d’allò que se’n diu civilització.

10 Conclusió final: És imprescindible que l’Europa democràtica intervingui per tal que, mitjançant el diàleg i la negociació, es posi fi a una situació vergonyant i impròpia del segle XXI.

18/4/2018

Publicada a EL PERIÓDICO el 23/4/2018