“Lluny de muntanya, prop les aigües del Jordà, ja hi passa una cosa estranya que ningú sap explicar. Hi ha aparegut un profeta […] Va predicant amb fermesa, veu que clama en el desert […] Corren vents d’esgarrifança damunt del poble jueu, i un desig i una esperança palpiten a dintre seu”.

M’estranyaria que l’inefable Miquel s’hagués inspirat en aquest fragment de La Passió d’Olesa de Montserrat, però com diu la cançó de Rubén Blades: “La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida…”

En qualsevol cas, tot sigui per no perdre protagonisme. Ara resulta que en Miquel Iceta  pretén ser un profeta. Actuar com a pedagog de via estreta no li dóna els rèdits previstos, per tant corre el risc de passar desapercebut i per evitar-ho, fa un pas endavant (que no al costat) i s’endinsa en el camp de les prediccions. En fase de reconversió i per tal de presentar-se en públic d’una manera impactant, no se li acut res més que profetitzar el “risc d’un enfrontament civil”. Per arribar a aquesta conclusió, intueixo que ha fet un viatge a Delfos i ha visitat l’Oracle; me l’imagino vestit a l’estil de la Grècia clàssica!

La trista realitat, però, és que aquest personatge no construeix res; porta tota la vida vivint de la política fent bullir l’olla, res més; les seves incomptables propostes (per no dir receptes) no han prosperat mai i malgrat aquesta constatació, per Iceta, com diu Julio Iglesias: “La vida sigue igual…”

2/4/2018

Publicada a EL PERIÓDICO el 5/4/2018