Quan s’ha perdut la noció de la realitat i no es vol raonar, s’imposa la intransigència i el “no” a tot allò que va en contra de la pròpia ideologia. Mentir, distorsionar, manipular, amenaçar, prohibir, sancionar, … i fomentar la por a hipotètiques conseqüències de no se sap ben bé què, conformen la pràctica habitual d’aquells que no accepten alternatives diferents a les seves. Tot això, acompanyat d’actituds prepotents, arrogants i en ocasions xulesques retraten a la perfecció la idiosincràsia d’una “fauna” que viu de la política. Mancats “d’autoritat moral”, la imposició sistemàtica es presenta com un bé suprem malgrat que els seus plantejaments disten molt poc de ser democràtics. És inqüestionable que el grau d’involució actual està arribant a cotes inimaginables i és evident que la Constitució és el gran pretext per “imposar” mitjançant lectures i interpretacions interessades de la Carta Magna. Històricament, els grans estadistes han tingut “sentit d’estat”, han buscat sempre el “consens i el pacte” en els grans temes i han estat capaços de renunciar a “interessos partidistes”. La degeneració actual de la política i la manera de procedir d’alguns mal anomenats líders els converteix en simples caricatures  envoltades  d´una cort d’aduladors que només pretenen perpetuar-se en la seva situació de privilegi. Sortosament, la història posa a cadascú en el lloc que li correspon, especialment quan no s’està a l’altura de les circumstàncies.

8/12/2013