Rajoy ja no és el que era. Ha evolucionat, ha experimentat una mutació. Des d’evitar fer cap mena de declaración en públic (amagat darrera el plasma) enguany no para d’aparèixer davant d’els mitjans de comunicació per tal de fer apologia de la seva acció de govern. Segons les seves declaracions, encert total en la seva gestió i èxit indiscutible pel que fa a la situació del país en tots els àmbits.

Com exemple de referència, les estratègies dissenyades per esclafar les aspiracions democràtiques d’un poble que, en tot moment, ha defensat, defensa i defensarà els seus postulats des del pacifisme més escrupolós; en cap cas des de la violència, ni verbal ni física.

Malgrat el relat malintencionat, sortosament, els mitjans de comunicación internacionals difonen la realitat que es vol negar i que al final, sens dubte,  s’imposarà per la força de la raó si és que existeix un mínim de justícia.

És evident que estem davant d’un líder en tota regla, d’un estadista de primer nivell, envoltat d’una cort de cervells grisos, que ha tret Espanya de la pitjor crisi de tots els temps alhora que l’ha situat com a primera potència a nivell europeu. Això és el que pregona sense ruboritzar-se.

Certament de modèstia no va sobrat i d’autocrítica tampoc, més aviat presenta uns déficits alarmants d’ambdues qualitats. Fatxenderia en estat pur. Si ser un fatxenda ja és prou lamentable, vantar-se de la propia fatxenderia ja és el súmmum. Amb això queda tot dit. Ah, feliç 2018!

“L’arrogància és la manifestació de la feblesa, la por secreta envers els rivals” (Fulton John Sheen, 1895-1979)

31/12/2017

Publicada a El Punt Avui amb el títol “Ser un fatxenda i vantar-se’n” el 4/1/2018