Mònica Terribas: “Si deixa la política es dedicarà a fer la tesi doctoral i a la docència?”

Josep Antoni Duran Lleida: ” I de que viuré, què menjaré?

Mònica Terribas: ” Home, es podrà guanyar la vida una persona brillant com vostè, no?”

Josep Antoni Duran Lleida: “Els professors ho passen  molt malament, no guanyen prou, per tant no en tindria prou”

…

Jaume Farrés Boada: “Sóc professor des de l’any 1971, evidenment, comparat amb polítics com vostè i segons les seves manifestacions, no guanyo prou, estic mal pagat i per tant, el meu nivell de vida sempre s’ha hagut d’adequar a les meves possibilitats. Com jo, tothom que es dedica a l’ensenyament. Però, sap una cosa, senyor Duran?, malgrat tot estic satisfet,  perquè a banda de les qüestions materials que vosté tan valora, em sento compensat professionalment per la tasca educativa que he pogut desenvolupar al llarg de tots aquests anys. Els meus alumnes m’han donat satisfaccions que vostè és incapaç d’imaginar. Sap quin és el problema? Que han arribat a la política personatges amb l”unic objectiu de “col·locar-se”, que s’han acostumat a un nivell de vida impensable en altres àmbits i que quan el seu cicle s’acaba, tenen greus problemes de reinserció a una vida normal com la resta de ciutadans. Lamento profundament les seves declaracions, diuen molt del seu tarannà, però no es preocupi, ben segur que una persona “brillant” com vostè trobarà la manera de “poder menjar i viure”

2/10/2013

Publicada a El Periódico el 4/10/2013