S’acosten les festes nadalenques i com és natural no hi poden faltar Els Pastorets. Com afeccionat a aquesta tradicional representació, tan arrelada a la cultura catalana, m’ha vingut a la memòria aquest fragment:

Satanàs: A la fi l’hora ha sonat d’emprendre la gran batalla, i si mon poder no falla, tindré al món en un plegat. Que comenci, doncs la guerra en contra del poder etern. Veniu, fúries de l’Infern! I que s’esberli la terra!

Llucifer: Aquí som, ho Satanàs! I em pensó que no cal dir que estem disposats a obeir tot allò que ens manaràs.

Sant Miquel: Atureu-vos, insensats! Prou blasfèmies i heretgies, miserable criatura […] Torna-te’n, doncs, al pregon de tes cavernes impures a esbravar el teu afront …

Satanàs: Se’m fa un nus aquí a la gola que no em deixa respirar.

Sant Miquel: Enfonsa’t en els abismes per sempre més Satanàs!

Quan hom analitza l’entorn en el qual viu, és molt possible que hagi conegut individus que, com a conseqüència de les seves desmesurades aspiracions i  malgrat estar convençuts del seu èxit potencial, el curs dels esdeveniments els ha fet tocar de peus a terra; per això, en la majoria de casos, han acabat malament.

Aquests tipus es caracteritzen per una colla de trets molt significatius: arrogància, prepotència, xuleria, cinisme, hipocresia … Es tracta d’un cúmul de “qualitats” que evidencien un egocentrisme fora de mida adobat per un afany de protagonisme sense límits i portat a la pràctica a qualsevol preu.

Dit això, la pregunta és: senyor Rivera, amb quin personatge d’Els Pastorets s’identifica?

23/11/2017

Publicada a El Periódico amb el títol “Els Pastorets” i Rivera el 27/11/2017