“Lo que más indigna al charlatán es alguien silencioso y digno” (Juan Ramón Jiménez, 1881-1865)

Tinc els meus dubtes sobre si els senyors Xavier Garcia Albiol i Enric Millo pateixen incontinència verbal o algun altre síndrome que desconec, el cert és que la quantitat de bajanades que arriben a dir els hauria de preocupar a nivell personal, molt més si considerem que ocupen càrrecs públics sufragats per la ciutadania.

En qualsevol cas, però, amb independència de la ideologia, el cert és que hi ha actituds i comportaments que posen en evidència el nivell de les persones i també la seva qualitat humana.

Senyor Garcia Albiol, vostè hauria de saber, entre altres coses, que els advertiments i les amenaces per sistema són pròpies de qui no té arguments. Senyor Millo, vostè hauria de saber, entre altres coses, que utilitzar fets luctuosos com a recurs dialèctic és indecent. Tanta ignorància és inquietant, o tal vegada no és ignorància?

He de dir que aquests són només dos exemples de la “fauna política” que patim, la llista és molt més extensa. Aquest procedir indige no fa altra cosa que posar de manifest la defensa aferrissada d’una “cadira” a qualsevol preu, perquè el dia que falti, què els quedarà?

25/1/2017

Publicada a El Periódico amb el títol “Actituds i comportaments indignes de Garcia Albiol i Millo” i al diari ARA el 27/1/2017