Per començar, les meves felicitacions als responsables que van dissenyar el pla estratègic que havia d’evitar que es produïssin situacions caòtiques derivades de l’anunciat eclipsi solar. S’havia anunciat per activa i per passiva, de forma reiterada, el treball iniciat feia un any … Tanmateix, el “sidral” pel que fa al transport van demostrar eficàcia i eficiència.
Malgrat tot, les proclames triomfalistes per part del Govern no m’han sorprès en absolut. Com de costum, negar l’evidència s’ha convertit en pràctica habitual, i el més greu és que la incompetència s’ha normalitzat: ni dimissions ni cessaments. Entre protocols, normatives, comissions d’investigació i demés obstacles, qualsevol responsabilitat queda diluïda, de manera, que mai s’arriba al fons de la qüestió. A més, algú es pot creure que són necessaris tants càrrecs? Un organigrama operatiu, no es pot convertir en l’arbre genealògic d’una nissaga.
Per tot el que està passat i probablement seguirà passant, se m’ha acudit recuperar una carta que vaig escriure el febrer del 2021 i que va publicar El Periódico.
Es podia llegir:
“L’Efecte Illa és simplementun eslògan publicitari orientat a promocionar la candidatura de l’exministre de Sanitat, Salvador Illa, a les properes eleccions del 14 de febrer. D’ençà del seu nomenament per part de l’aparell del PSC, amb el vistiplau del PSOE -condició sine qua non- com a candidat a la presidència de la Generalitat, l’anomenat Efecte Illa -venut com a màgic-només es pot interpretar en clau de moda transitòria de conveniència, que passarà a formar part del cementiri d’eslògans electorals tant bon punt s’hagi acabat la campanya. Res més en absolut.
Tanmateix, posats a jugar amb eslògans, també es podria fer referència a l’Efecte Salvador. I per explicar-ho, metafòricament, res més apropiat que el text de La Passiód’Olesa de Montserrat que segueix:
Saduceu: Però van passant els dies i no ve per cap camí!
Fariseu: Quan arribarà el Messies?
Pere: No arribarà… Ja és aquí!
Saduceu: Qui és aquí miserable?
Pere: El Salvador d’Israel! El Messies veritable!
Fariseu: Ens haurà plogut del cel?
Saduceu: I porta corona al front?
Fariseu: On són les seves carrosses? I els seus oficials, on són?
Saduceu: Com no ha fet tremir la terra amb els seus crits de furor?
Joan: No ha vingut en to de guerra sinó de pau i d’amor.
Fariseu: I d’on és aquest gran home? […] I dieu que és el Messies? Un visionari serà! Vaja prou! Ja ha durat massa! Prou paraules i cançons! Aquest home amb molta traça us ha fet veure visions! […]
Saduceu: Explota vostra quimera i la vostra bona fe!
Fariseu: Si és el Messies, què espera? Que demostri el seu poder!
Us imagineu un míting o un debat escenificant aquest fragment? L’audiència fliparia!”
El juny del 2025, vaig recuperar la carta i hi vaig afegir:
“I així hem arribat al juny del 2025, amb Salvador Illa President de la Generalitat des del 8 d’agost del 2024 i la ciutadania sense flipar… Inaudit!
I quina és la situació actual? Doncs un procés progressiu -que no progressista- d’espanyolització de Catalunya presentat com a normalització del país. Aquest és el seu poder.
I què diuen les suposades -que no reals- forces (forces?) d’esquerra? Res de res, acatament i submissió no fos cas que perdessin un status que cal mantenir inclús a costa de vendre’s la dignitat. Darrer botó de mostra: el sí (condicionat?) a l’ampliació de l’aeroport del Prat.
Per les seves obres els coneixereu… “L’Efecte Illa” realment és un “Efecte Salvador”. Però, en benefici de qui? Més clar l’aigua, oi?”
Per acabar i en espera de temps millors, amb la calor insuportable que estem patint aquest mes d’agost del 2026, torno a recuperar, els textos escrits en el seu moment i no em puc estar d’afegir-hi, també, en clau també metafòrica:
“Es feia passar pel Crist i ha resultat un pobre home […] Què s’ha fet del seu poder? Què s´ha fet d’aquella força que li atorgava la gent?[…] No el cregueu. És un engany! […] És un hipòcrita! I aquest és aquell gran rei salvador del nostre poble?…”
El fulletó continuarà…
Agost del 2026