És clar que la Torre de Pisa i l’Informe Pisa no guarden cap mena de relació, però la coincidència, pel que fa a la nomenclatura, m’ha suggerit fer una comparativa, si voleu, surrealista.

Al centre d’Itàlia s’estén la Toscana, província de la qual Florència n’és la capital, ciutat famosa per la seva  riquesa artística gràcies al mecenatge de la nissaga dels Mèdici al llarg de tres segles. A la costa occidental, a un centenar de quilòmetres, es troba la ciutat de Pisa amb la seva famosa Torre inclinada, campanar de la catedral.

Les obres de la Torre de Pisa van començar l’agost del 1173 . Cinc anys desprès, a causa d’uns fonaments febles i d’un subsol inestable, la Torre es va començar a inclinar tres metres cap el nord. Per tal de prevenir una caiguda que s’intuïa, el 1964 es va elaborar un projecte d’estabilització que va concloure el 2001. Segons dades oficials, actualment, la Torre presenta una inclinació de 3,9 metres respecte a la vertical, la mateixa que tenia el 1700. En qualsevol cas, està per veure que passarà en el futur…

Però deixem la Torre de Pisa i centrem-nos en l’informe Pisa (Programme for International Student Assessment) que, per cert, no té res a veure amb la ciutat esmentada. Per pura casualitat, coincidència de noms.

Pisa és un projecte de la OCDE basat en l’avaluació de formació d’alumnes de diferent països, que arriben al final de l’ensenyança obligatòria, amb l’objectiu de comprovar l’eficàcia dels sistemes educatius enfront de la vida i el món laboral.

Polemitzar, només, sobre el disbarat que s’ha produït pel que fa a l’aplicació de les proves a Catalunya és una pèrdua de temps; una altra cosa és l’obligació de determinar què ha passat i en qui recau la responsabilitat de la monumental pífia. Tant és així que, en cap cas es pot defugir el deure d’arribar fins al fons de la qüestió. Només faltaria!

Ja fa massa temps que el Departament d’Educació grinyola pels quatre costats. Per més giragonses que s’hi busquin, les contínues irregularitats a nivell de gestió posen de manifest un grau d’incompetència inadmissible. Davant d’aquest fet constatat, algú ha dimitit? Hi ha hagut cessaments? És evident que ni una cosa ni l’altra. Així doncs, cadascú pot pensar el que vulgui… D’afers estranys no en falten!

Com és lògic suposar, ignoro els motius reals que han provocat l’allau de comentaris sobre el tema que ens ocupa i dubto que “es faci llum a la foscor”. El fet objectiu és que s’ha produït una “desviació respecte a la vertical educativa” que hauria de prevaldre i que, per tal d’evitar una caiguda de les que fan època, serà imprescindible elaborar un projecte ben fonamentat, portat a la pràctica per professionals de solvència contrastada, lluny de “quotes i paritats” de caràcter polític. Ja n’hi ha prou de “col·locar” i crear “càrrecs a mida” sufragats amb els impostos de “tothom” (eslògan del govern). En qualsevol cas, recuperar la “verticalitat” educativa serà impossible a curt termini a no ser que es produeixin canvis substancials. N’hi haurà?

La Torre de Pisa, malgrat la desviació original encara s’aguanta; la planificació educativa rigorosa i el sentit de responsabilitat que comporta ja és una altra qüestió… S’admeten pronòstics…

Agost de 2026