Arran del desori que es va produir en el judici de Roger Español pel que fa al servei de traducció al català, Ramon Espadaler, conseller de Justícia i Qualitat Democràtica del govern de la Generalitat de Catalunya, anuncià que donava 48 hores a l’empresa adjudicatària per tal que aportés la informació pertinent.

És tot el que va fer el senyor conseller. De cara a la galeria, naturalment. Una compareixença digna de personatge de sainet.

D’això se’n diu: “fotre’s del mort i de qui el vetlla”

El senyor conseller hauria de ser conscient de la gravetat de la situació, perquè el problema lingüístic en l’àmbit judicial, que no és l’únic, s’arrossega des de fa anys (problema estructural) sense que s’hagin adoptat mesures efectives per a normalitzar la situació.

Atès que a casa nostra l’ús del català dista molt del que hauria de ser desitjable i el retrocés és palès, ja és hora d’emprendre accions contundents per a defensar allò que ens identifica i que constitueix la base de la nostra cultura.

És per això que l’esmentada compareixença es pot qualificar de vergonyant, perquè en absolut va traspuar la més mínima voluntat de normalització. Més del mateix i qui dia passa any empeny, oi senyor conseller?

Tanmateix, no hauria de ser motiu de sorpresa si es pren com a referència la trajectòria política del personatge en qüestió, des dels seus inicis (1992) fins a l’any en curs (2026).

Regidor de l’Ajuntament de Sant Quirze de Besora

Regidor de l’Ajuntament de Vic

Diputat al Parlament de Catalunya

Conseller de Medi Ambient

President Consell Nacional d’Unió Democràtica de Catalunya

Conseller d’Interior

Conseller de Justícia i Qualitat Democràtica

Trenta quatre anys vivint a “tutti pleni” d’un sistema -que cal regenerar amb caràcter d’urgència- sense cap mena d’escrúpol i a quatre dies d’una jubilació de privilegi com la gran majoria que de la política n’han fet ofici. Senyor Espadaler, entenc que fer un viatge des de la democràcia cristiana fins el socialisme requereix valor i abnegació. Òbviament, gesta semblant només pot estar a l’abast de barruts en disposició de renunciar els seus principis i vendre’s la dignitat.

“Aquests són els meus principis però, si no li agraden, en tinc d’altres” (Groucho Marx, 1890-1977)

L’ecosistema polític n’és ple d’espècimens d’aquesta mena. Així va el país…

Visca Catalunya!!!

Setembre de 2026