En sentit figurat, el verb “grinyolar” acostuma a utilitzar-se per a fer referència a situacions que no quadren i també al fet de generar sospites. Parlant sense embuts, jo diria que es tracta d’una al·lusió a tot allò que no funciona talment com hauria de ser preceptiu. L’àmbit de la política és un pou sense fons en aquest sentit… Cada vegada més, tot grinyola per més lubricants (pegats) que s’hi posin.

Atès que estic fins la barretina del grinyolar constant, sento la necessitat de buidar el pap sense embuts… I talment com és habitual, així ho faig.

Considero que, al acceptar un càrrec, hauria de ser imprescindible acreditar un mínim de coneixements sobre l’àrea temàtica en què hom treballarà. No és suficient envoltar-se de tècnics, suposats experts i càrrecs de confiança, perquè cap d’ells està en condicions d’assumir les responsabilitats inherents a un càrrec concret; així doncs, la competència, o just el contrari, depèn de la preparació de qui s’ha compromès davant la ciutadania. Tot el demés és pura farsa per a cobrir l’expedient.

El dia  26 de juliol, llegia:

El Govern obre la porta a incorporar fins a 10 places més d’eventuals a Presidència, per interpretar “informació sofisticada”

Vist com va tot plegat, he de confessar que la notícia no em va sorprendre en absolut. Simplement, es tractava de més del mateix. Cap novetat. Només que reafirmava la incompetència d’un ampli sector que de la política n’ha fet ofici sense que se li hagi exigit cap mena d’acreditació com succeeix en les altres professions. En política, el fet d’estar en possessió d’un “carnet”, avala  suposades competències. Quina fal·làcia!

I per si no n’hi hagués prou, la intenció governamental de fitxar fins a 10 “cracks” en l’àmbit de la interpretació d’informació d’alta complexitat, corrobora que “l’alt funcionariat” més tota la caterva de càrrecs nomenats a dit no són prou aptes per a treure l’entrellat de determinats textos. Tanmateix, és de suposar que el nivell de lectura comprensiva està en consonància amb els emoluments que perceben per la feina que fan o que haurien de fer. En qualsevol cas, cap problema. Els organigrames no tenen límit i poden créixer fins on faci falta, sempre en funció de les necessitats, necessitats que cada vegada són més.

Podem concloure doncs que, en cada moment, les necessitats depenen del personal a col·locar. Per això tot plegat grinyola. Més clar, impossible.

Juliol de 2026