Atès que l’ètica s’ocupa d’estudiar el comportament humà en relació al bé i el mal així com els valors, o no, que se’n deriven, paga la pena reflexionar sobre la frase del  sociòleg alemany Max Weber (1864-1920): “El polític ha de tenir amor apassionat per la seva causa, ètica per la seva responsabilitat i mesura en les seves actuacions”.

No descobreixo res en afirmar que la classe  -és un dir- política en general, massa sovint fa referència a suposats codis ètics que en teoria haurien de regular els seus comportaments; no hi ha programa electoral ni míting en els quals no se’n parli de forma explícita. Diguem que de cara a l’electorat queda bé.

Una altra cosa és quan aquesta mena de reglament conductual s’ha d’aplicar a casos concrets. Aquí sí que es presenta un problema! En qualsevol cas, a la pràctica la qüestió resulta ser tan simplista com: 1) Si el codi afecta l’adversari, cal exigir el seu compliment. 2) Si el codi afecta al propi partit, cal buscar qualsevol tripijoc per tal d’evitar el seu compliment. Com deia La Trinca: No passa res, no passa res… I així va el país!

Davant de fets constatats – només cal consultar les hemeroteques – em pregunto on queda l’ètica i el que a efectes pràctics és més important encara:  la credibilitat. Com a valor institucionalitzat, el desvergonyiment està servit, perquè en l’ecosistema polític els codis ètics són “paper mullat”.

21/8/2022

Publicada a EL PUNT AVUI el 2/9/2022