Arribats a la primavera, quan la Natura es desperta i tot floreix, la “Taula de diàleg” es presenta talment com la pedra filosofal que en un futur indeterminat resoldrà els problemes que Catalunya arrossega des de temps immemorials…

Davant l’escepticisme, sobradament justificat, hom podria dir: No m’agrada la gatzara i em feu entrar en un convit. És que no sabeu encara que som un poble oprimit? Plorar sempre, nit i dia, aquest és el nostre fat. No podem tenir alegria si no tenim llibertat! Tanmateix, hom podria respondre: T’obstines en veure brosses en tot el més innocent… D’altra banda: Sempre el mateix: la discòrdia. Fariseus i saduceus! Com pot haver-hi concòrdia entre els llops i les guineus?  

En qualsevol cas i per tal d’esvair qualsevol dubte, atesa la permanent demostració d’UNITAT que l’independentisme pregona d’un temps ençà, la frase que expressa la situació actual podria ser perfectament: Jo no vull intervenir en tot això que trameu. Sense mi ja us ho fareu! Res més lluny de la realitat, oi?

Aprofito que estem en plena Quaresma per a posar en valor el text de La Passió d’Olesa de Montserrat (Joan Povill i Adserà, 1903-1985) i remarcar que fent-ne una lectura política al marge de les qüestions religioses, és font d’inspiració pel que fa a la Catalunya d’avui.

30/3/2022

Publicada a EL PERIÓDICO amb el títol “Frases de La Passió aplicades a la Taula de diàleg” el 3/4/2022 i a EL PUNT AVUI el 7/4/2022