Probablement a causa de la proliferació d’influencers nacionals en matèria ideològica, cada vegada amb més freqüència, es posen de moda paraules i expressions que contribueixen a fomentar la perversió del llenguatge; enguany passa amb patriotisme.

El patriotisme és un sentiment de pertinença a la terra on es va néixer, amb la qual hom se sent vinculat en base als valors, la llengua, la cultura o la història. Cal posar en valor i admirar també el fet de considerar com a pàtria una terra d’adopció, la qual cosa no ha de comportar en absolut la renuncia a les arrels d’origen; perquè és precisament en la integració (que no l’assimilació)  on rau la riquesa de la diversitat i la pluralitat.

En els darrers temps, un sentiment tan noble com és el patriotisme està sent segrestat pels hereus i nostàlgics d’altres temps, per sectors desestabilitzadors i per ignorants contraris a la cohesió social, que interpreten el concepte de pàtria de forma esbiaixada, sempre en funció dels interessos partidistes i sectaris mentre s’embolcallen amb la rojigualda i entonen himnes feixistes.

Sobre el patriotisme, el filòsof alemany Arthur Schopenhauer (1788-1860), deia: “Qualsevol imbecil execrable, que no té res de què estar orgullós, es refugia en aquest un últim recurs, vanagloriar-se de la nació a la qual pertany per casualitat.”

10/6/2020

Publicada a EL PERIÓDICO amb el títol “El patriotisme, un sentiment noble segrestat pels nostàlgics d’altres temps” el 13/6/2020