Quan no només s’ha perdut el nord, sinó també el sud, l’est i l’oest, hom corre el risc de submergir-se en el surrealisme i de trobar-se enmig de situacions pròpies del teatre de l’absurd. Arribats a aquest punt, s’entén que determinats sectors, de nivell intel·lectual més que discutible i de mala fe contrastada, tinguin la pretensió d’il·legalitzar Omnium Cultural o qualsevol altra entitat d’ADN catalanista.

És un fet que ens toca viure una època de despropòsits i de “guerra bruta” on tot és permès per combatre el catalanisme, però també és un fet que, sortosament, els catalans tenim un tarannà -del qual n’estic orgullós- gràcies al qual i malgrat tot, de forma completament altruista, no deixem d’implicar-nos en afers socials i culturals gestionats per entitats de la més diversa índole; entre moltes d’altres, els ateneus en són un bon exemple. És per això que la tradició associacionista al llarg de la història és palesa i la seva tasca filantròpica indiscutible, alhora que reconeguda, i molt valorada també, fora de Catalunya.

Per tot plegat em pregunto si el fet de pertànyer a alguna entitat de tipus social o cultural catalana, pot comportar ser considerat sospitós de possibles activitats delictives en funció de relats sense fonament.

Algun illuminati m’ho pot explicar?

21/2/2019

Publicada a EL PERIÓDICO amb el títol “Cultura contra la guerra bruta de la política contra el catalanisme” el 4/3/2019