A Catalunya, segons declaracions de  la vicesecretària de comunicació del PP, Isabel Díaz Ayuso, quan un alumne demana per anar al lavabo en castellà, se li denega el permís. Alguna persona de bé pot creure’s semblant bajanada?

Heus aquí fins on arriba la baixesa moral d’alguns personatges. Difamen i menteixen sense escrúpols, de forma premeditada i calculada,  perquè en cap cas es tracta d’ignorància; com he dit en altres ocasions, i ho ratifico on faci falta, es tracta de maldat en estat pur. Indignitat!

Afirmacions d’aquesta índole, dissortadament massa freqüents i sense conseqüències, no pretenen res més que crear un estat d’opinió contra Catalunya. Un mínim d’intel·ligència fuig de la demagògia i rebutja qualsevol tipus d’exabrupte.

Estic molt fart d’haver de suportar, i mantenir amb els meus impostos, una fauna que de la política pretén fer-ne el seu modus vivendi. Són els paràsits del sistema que en molts casos no tenen “ofici ni benefici”, i el més greu, ni tan sols principis. Però com deia Groucho Marx: Si no li agraden els meus principis, en tinc d’altres. La frase és prou clarificadora i plenament vigent. Algú ho pot negar?

Si els resultats de les eleccions andaluses són un tast dels propers comicis i a nivell estatal no es produeix cap mena de reacció intel·ligent, com es diu popularment: “que Déu ens agafi confessats”. Malgrat els esforços per maquillar la realitat, una vegada més, es demostrarà que Espanya no té remei. I això al segle XXI.

29/12/2018