Reconec la capacitat de Miquel Iceta per canviar el discurs a conveniència però no ho admiro, ans al contrari, em produeix rebuig. En qualsevol cas, aquesta diguem-ne “virtut”, li ha permès estar a primera línia de forma perenne i , d’aquesta manera, poder viure a costa del sistema en espera del “pla vitalici” que s’haurà guanyat pels serveis prestats. Tot un crack!

Ara resulta que demana a l’independentisme no caure en la judicialització de la política. La que em faltava per sentir! Serà possible?

Sóc dels que pensen que les coses s’han de dir amb claredat i tenint cura de les formes tot i que de vegades es fa difícil, motiu pel qual, en ocasions s’ha de recórrer als eufemismes i a les metàfores. És per això que li vull dir al senyor Miquel Iceta que se’n “vagi a pastar fang” o el que és millor: “que es compri un bosc i es perdi”. Particularment, i imagino que com moltes persones, estic fart de personatges que no aporten absolutament res de bo i que únicament es dediquen a fer “bullir l’olla”.

14/7/2018

Publicada a EL PERIÓDICO el 18/7/2018