No descobreixo res al afirmar que l\u2019Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica Romana i Apost\u00f2lica, hist\u00f2ricament, sempre ha procurat teixir aliances amb els poders temporals amb l\u2019objectiu d\u2019obtenir beneficis de tota mena, i quan aix\u00f2 no ha prosperat, no ha tingut cap mena de problema per a iniciar confrontacions invocant la voluntat de D\u00e9u, que sovint ha sigut el gran pretext.<\/p>\n\n\n\n
Un dels exemples m\u00e9s clars de les aliances entre la pol\u00edtica i el catolicisme \u00e9s el concordat. Per\u00f2, qu\u00e8 \u00e9s un concordat? Un concordat \u00e9s un acord, en forma de tractat, entre un Estat sobir\u00e0 i l\u2019Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica. Els seus or\u00edgens provenen del feudalisme -Edat Mitjana- per\u00f2 des del segle XV es limiten a tractats internacionals amb la Santa Seu. A tall de curiositat, destaquen el Concordat de Worms amb el Sacre Imperi (1122) i el Concordat amb Napole\u00f3 (1801). Tanmateix, no s\u00f3n els \u00fanics…<\/p>\n\n\n\n
Amb tot el meu respecte per a la persona del Papa Lle\u00f3 XIV, no em puc estar de denunciar el \u201cfestival\u201d organitzat i coordinat per la Confer\u00e8ncia Episcopal Espanyola i dem\u00e9s \u201cforces vives nacionals\u201d, amb el vist i plau i la complaen\u00e7a de l\u2019Estat Espanyol (oficialment no confessional). Aix\u00ed mateix, tampoc em puc estar de plantejar una colla de q\u00fcestions, la primera de les quals \u00e9s fer refer\u00e8ncia al Concordat de 1953, signat pel regim franquista i el Vatic\u00e0, essent el controvertit Papa Pius XII qui en aquella \u00e8poca ostentava l\u2019anomenada C\u00e0tedra de Sant Pere.<\/p>\n\n\n\n
Atenci\u00f3 al contingut:<\/p>\n\n\n\n
L’Estat havia de sufragar les despeses de les activitats de l’Esgl\u00e9sia, a canvi que Franco tingu\u00e9s la possibilitat de participar en el nomenament dels bisbes mitjan\u00e7ant l’anomenat dret de presentaci\u00f3. Aix\u00ed,\u00a0Franco <\/strong>es va assegurar el control del nomenament dels\u00a0bisbes<\/strong>\u00a0i el suport\u00a0ideol\u00f2gic<\/strong>\u00a0de l’Esgl\u00e9sia <\/strong>Cat\u00f2lica <\/strong>mentre aquesta\u00a0 rebia importants privilegis legals, pol\u00edtics, econ\u00f2mics i fiscals.<\/strong><\/p>\n\n\n\n D\u2019acord amb el Syllabus Errorum <\/em>[*]<\/sup><\/strong> del 1864,les concessions m\u00e9s importants foren: va consagrar la unitat religiosa, va atorgar als ordes religiosos un estatut jur\u00eddic, va reservar una important dotaci\u00f3 econ\u00f2mica per al clergat i va admetre la compet\u00e8ncia de l’Esgl\u00e9sia en les causes matrimonials, el control de l’ensenyament, la prohibici\u00f3 d’altres cultes de manifestar-se p\u00fablicament, el\u00a0tomisme\u00a0com a base filos\u00f2fica de la\u00a0ci\u00e8ncia, etc.<\/p>\n\n\n\n L’acord va acabar de legitimar moralment el r\u00e8gim davant la comunitat internacional. Juntament amb el\u00a0Pacte de Madrid\u00a0de col\u00b7laboraci\u00f3 militar entre Espanya i els\u00a0Estats Units, signat el mateix any, aquests dos tractats internacionals van fer sortir el r\u00e8gim feixista del seu a\u00efllament econ\u00f2mic i pol\u00edtic, fent de la dictadura una aliada del bloc anticomunista durant l\u2019anomenada Guerra Freda<\/p>\n\n\n\n El 1976 es va signar un acord nou, complementari al concordat de 1953, sense abolir-lo. Es dubta si el govern provisional durant la\u00a0transici\u00f3 democr\u00e0tica\u00a0tenia el dret i la legitimitat democr\u00e0tica de signar tal acord internacional.\u00a0El 29 de desembre de 1978 entra en vigor la Constituci\u00f3 Espanyola. Cinc dies despr\u00e9s, el 3 de gener de 1979, es van signar quatre acords que van modificar substancialment el concordat que no ha estat derogat i que legalment segueix vigent. L\u2019Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica va mantenir diversos privilegis (financers, fiscals, morals, etc.) i es fixa la influ\u00e8ncia de l’Esgl\u00e9sia en el centres docents p\u00fablics, del qual l’educaci\u00f3 \u00abser\u00e0 respectuosa amb els valors de l’\u00e8tica cristiana\u00bb.\u00a0Aquest acord \u00e9s en contradicci\u00f3 amb el principi d’un estat neutre i\u00a0laic. Tamb\u00e9 a l’interior de l’Esgl\u00e9sia s’aixequen veus per a suprimir els privilegis. Espanya \u00e9s definida com\u00a0estat aconfessional\u00a0des de\u00a01978, amb l’aprovaci\u00f3 de la\u00a0Constituci\u00f3 Espanyola.<\/p>\n\n\n\n Des de llavors i malgrat les declaracions d\u2019intencions dels diferents governs socialistes, el Concordat segueix vigent amb totes les conseq\u00fc\u00e8ncies, i res fa pensar que alg\u00fa tingui la gosadia de denunciar-lo. Evidentment es tracta d\u2019una q\u00fcesti\u00f3 d\u2019incongru\u00e8ncia que, amb la pres\u00e8ncia del pont\u00edfex al Congr\u00e9s dels Diputats, ha arribat a la seva m\u00e0xima expressi\u00f3 tot recordant els temps del nacionalcatolicisme. Mai s\u2019havia donat un espectacle d\u2019aquesta dimensi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Estic segur que les demostracions populars de Madrid i Barcelona no s\u00f3n representatives del sentir de la majoria de la ciutadania. Si aix\u00ed fos realment, sens dubte que la Constituci\u00f3, en aquest i el altres temes, hauria de ser reformada en profunditat aclarint conceptes que avui dia no s\u00f3n m\u00e9s que lletra.<\/p>\n\n\n\n Per acabar, dir que sento vergonya aliena per la demostraci\u00f3 d\u2019hipocresia exhibida pels membres del Congr\u00e9s i Senat respectivament, i altres membres de la classe pol\u00edtica que han actuat de comparses. Especialment vergonya per\u00f2, per l\u2019esquerra \u201cprogressista\u201d que no s\u2019ha ruboritzat per col\u00b7laborar i participar alegrement en un muntatge inadmissible si es t\u00e9 en consideraci\u00f3 l\u2019Article 16 de la Constituci\u00f3 de 1978.<\/p>\n\n\n\n *Syllabus Errorum <\/em><\/strong><\/em><\/p>\n\n\n\n \u00c9s un llistat de vuitanta idees, conviccions\u00a0pol\u00edtiques\u00a0i teories\u00a0filos\u00f2fiques\u00a0que el\u00a0papa Pius IX\u00a0va desaprovar vehementment com a\u00a0heterod\u00f2xies\u00a0incompatibles amb la doctrina\u00a0cat\u00f2lica. \u00c9s una compilaci\u00f3 dels seus escrits anteriors. Pius IX va publicar-lo el 1864\u00a0com a ap\u00e8ndix a l’enc\u00edclica Quanta cura<\/em>. El document \u00e9s considerat com una de les causes majors de l’endarreriment del desenvolupament de la\u00a0ci\u00e8ncia\u00a0moderna a estats dins dels quals l’Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica tenia una influ\u00e8ncia important en la pol\u00edtica educativa i cient\u00edfica, com Espanya, Irlanda o It\u00e0lia.<\/p>\n\n\n\n Juny de 2026<\/em><\/em><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" No descobreixo res al afirmar que l\u2019Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica Romana i Apost\u00f2lica, hist\u00f2ricament, sempre ha procurat teixir aliances amb els poders temporals amb l\u2019objectiu d\u2019obtenir beneficis de tota mena, i quan aix\u00f2 no ha prosperat, no ha tingut cap mena de problema per a iniciar confrontacions invocant la voluntat de D\u00e9u, que sovint ha sigut el […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[7],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3559"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=3559"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3559\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3562,"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3559\/revisions\/3562"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=3559"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=3559"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=3559"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}