Amb unes temperatures pr\u00f2pies de l\u2019estiu i amb l\u2019ambient pol\u00edtic caldejat en risc d\u2019ebullici\u00f3, saludo el mes de juny amb un article en clau humor\u00edstica, perqu\u00e8 la realitat que vivim no es pot prendre seriosament en absolut. No estic disposat a qu\u00e8 m\u2019agafi una basca com a conseq\u00fc\u00e8ncia de l\u2019acci\u00f3 governamental i del procedir de l\u2019oposici\u00f3. Tots plegats, una colla de galifardeus sense cap mena de credibilitat.<\/p>\n\n\n\n
Tal com pinta el panorama, al Retaule de les meravelles <\/strong>(Miguel de Cervantes, 1547-1616) i al Retaule del flautista <\/strong>(Jordi Teixidor, 1939-2011) proposo afegir-n\u2019hi un altre, si s\u2019arriba a escriure, que ben b\u00e9 es podria titular el Retaule de Can pixa i rellisca<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n La posada en escena del muntatge podria comen\u00e7ar amb una \u201ccantata\u201d amb el PSC i ERC entonant:<\/p>\n\n\n\n \u201cCatalunya triomfant tornar\u00e0 a ser rica i plena…\u201d<\/em><\/p>\n\n\n\n Salvador Illa i Oriol Junqueras de solistes. Espectacular!<\/p>\n\n\n\n Tanmateix, plena de qu\u00e8?<\/p>\n\n\n\n En qualsevol cas, ben segur que abans de comen\u00e7ar a entonar la segona estrofa, el Comuns s\u2019hi haurien afegit -J\u00e9ssica Albiach completaria el trio- at\u00e8s que, com \u00e9s habitual, no perden l\u2019ocasi\u00f3 de participar en tota mena de performances que els comportin r\u00e8dits electorals que, enguany van a la baixa.<\/p>\n\n\n\n Imagino el muntatge… Pel que fa al final de la representaci\u00f3, \u00e9s pot intuir… Salutaci\u00f3 dels personatges per ordre de protagonisme -de menys a m\u00e9s- davant d\u2019un p\u00fablic -el seu- entregat incondicionalment es faci el que es faci, talment com \u00e9s preceptiu. L\u2019hist\u00f2ric dels espectacles ho certifica. Per en\u00e8sima vegada, apote\u00f2sica actuaci\u00f3 en format de tripartit.<\/p>\n\n\n\n Ara que, ben pensat i tal com est\u00e0 el m\u00f3n de la far\u00e0ndula pol\u00edtica, es podria oferir una nova versi\u00f3 d\u2019Els<\/strong> Segador<\/strong>s, titulada Els vividors. <\/strong>De segadors n\u2019hi ha m\u00e9s aviat pocs, de vividors un tou.<\/p>\n\n\n\n I \u00e9s aix\u00ed que van passant els anys i Catalunya, com a pa\u00eds, grinyola cada vegada m\u00e9s. No per la gent honesta, que n\u2019hi ha amb escreix, sin\u00f3 per a tota la xacra de vividors i vividores que posen per davant els seus interessos i els del partit que els aixopluga, fora del qual, probablement no bufarien cullera.<\/p>\n\n\n\n El nivell d\u2019hipocresia i cinisme de les c\u00fapules dirigents ha arribat a un punt en qu\u00e8 nom\u00e9s falta que la ciutadania els faci all\u00f2 que es mereixen i tant nostrat: botifarra. En qualsevol cas, les properes eleccions diran… O no…<\/p>\n\n\n\n Davant dels esdeveniments que estem vivint i de l\u2019horitz\u00f3 que s\u2019albira, recupero un fragment, m\u00e9s que significatiu, de La caiguda de la casa Usher<\/strong> d\u2019Edgar Allan Poe (1809-1849):<\/p>\n\n\n\n \u201cEl meu cervell va trontollar quan vaig veure les poderoses<\/em> <\/em>parets precipitar-se partides en dues. De ben segur els<\/em> <\/em>pesants murs es van desplomar cap endavant i enmig d’un estr\u00e8pit infernal tota aquella massa<\/em> <\/em>informe, amb un rumor semblant a la veu de mil<\/em> <\/em>cataractes, es va submergir de cop en el profund i<\/em> <\/em>fang\u00f3s llac, les negres aig\u00fces del qual, commogudes en el seu<\/em> <\/em>somni secular per aquella allau, es van tancar<\/em> <\/em>trista i silenciosament als meus peus, sobre les restes<\/em> <\/em>polvoritzades de la “Casa Usher”.<\/em><\/p>\n\n\n\n La met\u00e0fora aplicada al pa\u00eds \u00e9s prou clarificadora, perqu\u00e8 la realitat \u00e9s la que \u00e9s malgrat el maquillatge que se li aplica. Tanmateix, si l\u2019obra d\u2019Allan Poe \u00e9s un cl\u00e0ssic del g\u00e8nere terror, el Retaule de Can pixa i rellisca<\/strong> podria aspirar a ser un cl\u00e0ssic de les farses esperp\u00e8ntiques de la Catalunya del segle XXI.<\/p>\n\n\n\n Juny de 2026<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Amb unes temperatures pr\u00f2pies de l\u2019estiu i amb l\u2019ambient pol\u00edtic caldejat en risc d\u2019ebullici\u00f3, saludo el mes de juny amb un article en clau humor\u00edstica, perqu\u00e8 la realitat que vivim no es pot prendre seriosament en absolut. No estic disposat a qu\u00e8 m\u2019agafi una basca com a conseq\u00fc\u00e8ncia de l\u2019acci\u00f3 governamental i del procedir de […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[7],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3555"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=3555"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3555\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3557,"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3555\/revisions\/3557"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=3555"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=3555"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=3555"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}